Som Demòcrates | La República que volem

Introducció

1. DEMÒCRATES DE CATALUNYA, que va néixer per superar els compartiments estancs que dominaven i empetitien la política catalana, en una conjuntura d’excepcionalitat històrica, tot fent possible Junts pel Sí i les eleccions plebiscitàries de setembre de 2015, s’ofereix ara com una opció valenta, coherent i honesta per a implementar el mandat de l’1-O. Perquè teníem -i tenim- ben clar que, contra les rigideses de partit, cal apostar per la generositat de moviment, que integra. Que, davant la complexitat social, no ens convenen –ni convenen al nostre país- ni el sectarisme ni els prejudicis. Que, davant una societat atordida, sentim el deure d’esdevenir un vehicle de compromís i d’esperança al servei de militants independentistes que, arreu de Catalunya, s’esforcen per tirar endavant un projecte d’alliberament nacional.

2. El punt de partida és exigent i reclama acció, tarannà proactiu i lucidesa, perquè els reptes als quals hem de fer front són molts i formidables: l’atzucac nacional actual a Catalunya, l’emergència ecològica i la conjuntura social i econòmica, afectada avui encara més per la pandèmia del COVID19.
Els perills actuals i futurs que ens amenacen no ens han de portar a perpetuar en el temps l’acceptació d’una “nova normalitat” farcida d’excepcionalitats en drets, llibertats i control democràtic del poder. Creiem, contra tot desànim i tota renúncia, que ens en sortirem, perquè se’ns obre una finestra d’oportunitat que hem de saber aprofitar.
El col·lapse nacional, econòmic i ecològic que sembla que ens amenaça ha d’esdevenir un impuls regenerador. Es tracta de fer foc nou i obrir una nova etapa en la política catalana, sense servituds ni inèrcies del passat, però amb tot el seu mestratge. Es tracta, també, de fer arribar a les institucions, sense filtres, aquell esperit català inconformista i individualista, però alhora capaç de grans projectes comunitaris i de fites col·lectives: un esperit de revolta, d’efervescència del talent i d’innovació.
 
3. Més que mai, ens cal compassar acció i reflexió per tal de progressar com a societat. Serenament, constructivament, humilment, hi fem la nostra aportació ideològica i programàtica, perquè només avançant en tots els àmbits -també en el debat i desenvolupament de les idees- assolirem una Catalunya rica i plena.
Som conscients que, en un procés constituent republicà com el que tindrem a Catalunya, i on tothom haurà de cedir (perquè es tracta de fer un mural inclusiu, que representi la pluralitat del país i no exclogui ni sectors ni sensibilitats), els voluntaris i les voluntàries demòcrates podem estar en condicions d’adoptar-hi un paper conciliador, propiciant, si escau, la síntesi de plantejaments que aparentment siguin difícils d’harmonitzar, però també dient-hi la nostra, d’una manera desacomplexada. Tenim el dret i el deure de plantejar-nos –i de difondre- quina societat volem, per quina política apostem i quin Estat les farà possibles.
 
4. D’entrada, ratifiquem la nostra voluntat, ja explicitada al Manifest fundacional, de 7 de novembre de 2015, de fer un nou país defensor dels drets civils, construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal, sòlid des d’un punt de vista ètic i moral, i radicalment democràtic.
Creiem, també, que cal articular un nou sistema polític fonamentat en els valors de la llibertat individual, la responsabilitat col·lectiva, la subsidiarietat en la presa de decisions i la simplicitat en els mecanismes de govern; i al servei d’una societat configurada per persones formades i informades, compromeses i amb sentit crític, que reclamen, es queixen i participen per fer possibles els canvis, per fer possible un nou Estat, una Catalunya independent que sigui realment un nou país que valgui la pena construir i on valgui la pena viure.
 
5. I cal insistir en aquest punt: volem que Catalunya sigui un Estat independent a Europa, nascut de l’expressió pacífica i democràtica de la voluntat dels ciutadans i de les ciutadanes, però també del seu compromís de ser millors i de fer una societat millor. I som ben conscients que, per primera vegada en molts segles, podem tenir, a Catalunya, un Estat i un país que marxin alhora i que siguin un referent de modernitat, de qualitat de vida i de solidaritat: estem en condicions de fer la República de la igualtat, del talent i de la justícia que anhelem.
6. Com a nou Estat d´Europa, i d´acord amb la històrica vocació d’obertura al món, volem que Catalunya esdevingui un actor rellevant i compromès en l’àmbit europeu i internacional, tot promovent-hi els valors que han estat tradicionals a la societat catalana i que es recullen en aquesta mateixa ponència, com la solidaritat, la innovació, la recerca de l’excel·lència i el progrés, la democràcia i els drets humans.

El llegat de l’1-O

7. Les voluntàries i els voluntaris de DEMÒCRATES DE CATALUNYA, com tanta gent arreu de Catalunya, vam ajudar a fer l’1-O. Ens en sentim artífexs, protagonistes i hereus: el sentim ben nostre, amb orgull, sense vocació d’exclusivitat, sinó com una riquesa compartida amb moltes altres persones i col·lectius. Més que un punt d’inflexió, l’1-O, amb totes les seves implicacions socials i nacionals, ha estat el gran revulsiu i un punt de no retorn per a la política catalana: marca un camí nou i il·lusionant en el si d’una Europa malalta, amb el cor glaçat, vulnerable davant la força emergent dels populismes. Sabem que l’1-O és -i volem que sigui- fonament del nostre futur col·lectiu.

8. Precisament coherents amb allò que es va sembrar aquell dia gloriós, i en la línia de ratificar i consolidar la independència que ens hi vam guanyar, tenim el repte de participar activament en l’elaboració d’un projecte de Constitució de la República de Catalunya que sigui integrador, obert, persuasiu i acordat als reptes socials, econòmics, culturals, tecnològics i ecològics de la Catalunya i del Món que s’endinsen en el segle XXI.

10. L’1-O admet, provoca i mereix moltes lectures, també des del punt de vista cívic. Aquell dia es va veure superada una versió tancada, partitocèntrica, de la política: afortunadament el poble hi va agafar el relleu en un context proper al daltabaix. De l’1-O ençà, res no es podrà fer al marge del poble de Catalunya, o relegant-lo al paper de validador rutinari de les opcions polítiques.
Totes i tots som Generalitat, totes i tots farem República. Aquest missatge, que emergeix de l’1-O amb força, reclama i activa tres conceptes expansius que, invencibles, es donen la mà: democràcia, empoderament i ciutadania. Ningú no pot quedar-ne al marge. I hi comptem, com a gran aliada, amb la tecnologia, que ens permet consolidar una ciutadania digital que faci que la cohesió –social i territorial– deixi de ser una quimera a Catalunya; i també que les possibilitats d’un conreu lliure del talent hi creixin exponencialment.

El moment de la fraternitat

11. Contemplem el progrés tecnològic i l’avenç científic amb optimisme, sense cap mena de recança, però conscients que mai no hem de perdre el control de la situació, ni el valor de la empatia, d’allò que ens fa humanes i humans. I aquí hi ha d’entrar el valor i el compromís de la fraternitat. En una societat que indubtablement avança quan preserva i conquereix drets i llibertats, cal recordar quelcom que no és casual: en el mateix Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans, hi conviu la proclamació de que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”, amb l’imperatiu de que “han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”.


Així doncs, aquell ideal revolucionari pot sostenir tot un edifici ideològic adequat a la societat actual, tan complexa, oberta i fràgil, en la mesura que, com a consciència del lligam entre persones, dona contingut a l’edificació d’una comunitat de dones i homes lliures i fonamenta el bé comú.
Per això, volem que sigui el fil conductor de tot el cos doctrinal de DEMÒCRATES DE CATALUNYA, de la mateixa manera que volem tenyir de color fratern el conjunt del nostre quadre programàtic. Apostar políticament per la fraternitat, que significa fer una síntesi que cap força política ha fet, ha de permetre superar satisfactòriament la contraposició entre els ideals de llibertat i d’igualtat, que ha marcat el debat polític i la política fins al moment.

12. Implementar unes polítiques de fraternitat i per a la fraternitat reclama conformar un nosaltres solidari que ofereixi caliu i recer a tothom. I aquest nosaltres solidari es projecta en un seguit de fites que han de mobilitzar-nos:

12.1. Fer un país lliure format per dones i homes lliures. Cal respectar totes les eleccions de les persones, fruit de la nostra llibertat individual i de la dignitat que reclamem, la qual no varia en funció de com som, de com ens sentim, de com vivim o de com estimem. Aquest respecte profund a la llibertat individual, però, no solament resulta compatible -sinó que també ha de complementar-se- amb l’assumpció del deure de responsabilitat envers la comunitat.

12.2. Combatre la pobresa i l’exclusió social -en totes les seves formes i manifestacions-, la solitud i el desemparament, per tal de procurar una vida digna per a totes les persones. Hem de rebel·lar-nos contra les immoralitats que ens envolten en forma de desequilibris i de pobresa, i també erradicar la mendicitat i el sensellarisme, per imperatiu ètic i de justícia social.

12.3. Garantir els drets socials bàsics, procurant un habitatge digne per a tothom (inclosos els seus subministraments bàsics d’aigua, energia i connectivitat), emfasitzant la cobertura sanitària universal i duent a terme polítiques socials que assegurin la subsistència i ofereixin eines per al desenvolupament humà, perquè tothom pugui realitzar-se personalment, i així puguem créixer col·lectivament.

12.4. Implementar polítiques d’equitat per revertir els efectes del menysteniment o discriminació continuada en els àmbits social, professional, laboral, econòmic, polític, educatiu i cultural. Aquestes polítiques han de vetllar especialment per l’equitat home-dona, ja que la discriminació per raó de gènere ha estat i segueix essent la més estesa en la nostra societat, sense oblidar la resta de col·lectius que també pateixen aquest menysteniment o discriminació per altres motius com l’origen, l’orientació sexual, la identitat de gènere, la religió, etc. L’equitat beneficia tota la societat i la fa més justa.

12.5. Implementar polítiques d’equitat, d’acollida, de segona oportunitat i de rescat per a persones i col·lectius en condicions indignes i/o extremes, però també per als que es trobin en una situació vulnerable o sensible, amb el benentès que la precarietat social és incompatible amb els estàndards republicans que pretenem i que es poden garantir.

12.6. Afavorir la xarxa comunitària i enfortir les relacions veïnals, identificant barris vulnerables i actuant-hi amb fermesa, tot prioritzant mesures preventives contra la degradació social, la radicalització de grups i el desenvolupament de fòbies socials que representin un rebuig de qui és diferent, tot estigmatitzant-lo.

12.7. Acollir les persones immigrades, evitant que es creïn guetos físics ni mentals, amb el benentès que la Catalunya republicana podrà oferir un veritable programa individual i familiar d’integració, que contingui drets i deures per a les parts i respecti el bagatge humà, cultural i ideològic dels nous catalans i catalanes, i que, precisament des del respecte escrupolós a les seves identitats personals, els doni eines –com ara, l’aprenentatge de la llengua catalana– per a la seva incorporació efectiva i plena a la nostra comunitat, i també per a la seva participació en la construcció quotidiana de la identitat cultural i nacional catalana (i de l’occitana a Aran), en un entorn obert, receptiu i profundament cohesionador.

12.8. Potenciar el capital social que representen les famílies, en tota la seva pluralitat i diversitat, assumint el paper central que tenen, com a entorn transmissor de valors, com a àmbit de creixement personal i com a element solidari en situacions de crisi. Caldrà apostar a fons per una maternitat i una paternitat lliures i co-responsables, amb la garantia dels drets sexuals i reproductius, amb l’acompanyament públic durant la gestació i al llarg de la vida, i amb el suport a la criança dels infants, a la gestió de l’adolescència i a la cura de les persones dependents, mitjançant polítiques familiars ben dotades pressupostàriament.

12.9. Enfortir les relacions personals i els vincles emocionals saludables en el nucli familiar, independentment de la seva naturalesa, i en altres àmbits i grups humans, des del respecte a l’autodeterminació de les persones i al dret al ple desenvolupament de la seva personalitat, la qual cosa comporta fomentar efectivament les diverses capacitats de les persones; ser bel·ligerants contra la violència sexual i el sexisme, contra el racisme i altres formes de discriminació i d’exclusió socials; i mostrar tolerància zero pel que fa al bullying, al mobbing i a qualsevol altra mena de relació abusiva i denigrant.

12.10. Millorar el nostre entorn humà, fent-lo no només més habitable, sinó també més amable. Posar la tecnologia al servei de les persones (en àmbits com l’urbanisme, el disseny dels serveis públics i la mobilitat, per exemple) contribueix a facilitar la nostra vida quotidiana i ha de permetre millorar la qualitat del temps dedicat a la vida familiar i a la transmissió intergeneracional de valors i de coneixements (en la família i fora de l’àmbit familiar), si ens ajuda a instaurar uns horaris més racionals.

12.11. Adoptar les mesures pertinents per tal de facilitar que les persones amb discapacitat puguin gaudir de la vida participant de la vida cívica i cultural, l’esplai, les activitats recreatives i l´esport en igualtat de condicions amb les altres persones.

12.12. Afavorir un envelliment actiu, pel que representa de garantia de qualitat de vida d’una part creixent de la població catalana, i per la gran aportació que la gent gran pot continuar fent al progrés i al benestar generals: es tractaria de perllongar el gaudi d’autonomia personal de les dones i els homes grans, fins on i quan sigui possible.

12.13. Acompanyar les persones malaltes i el seu entorn més proper, tot considerant especialment la salut mental, les malalties degeneratives i els processos de final de vida, impulsant les cures pal·liatives, i acomboiant i assistint les persones curadores. A més, caldrà prioritzar l’esforç en la lluita contra les malalties (i, sobretot, contra les minoritàries), en l’àmbit de l’assistència i en el de la recerca mèdica.

13. Eixamplar el concepte de fraternitat al nostre entorn i a les generacions futures, les quals no poden quedar hipotecades per creixements mediambientalment i socialment insostenibles:

13.1. Humanitzar el nostre model econòmic, basat en l’economia social de mercat, apostant per una gestió econòmica i empresarial que, sense perdre de vista l’objectiu de la creació de riquesa i de benestar, vetlli per l’equitat, i que hagi après definitivament la lliçó que no és acceptable deixar-se dur irresponsablement per l’afany especulador.
Per això, no ens reca creure en l’economia productiva, en el caràcter emprenedor, en el talent i la innovació, en l’economia del coneixement i en unes relacions laborals que siguin justes. Ans al contrari: considerem que cal respectar i estimular la iniciativa privada -sense témer-la o voler-la intervenir- i la creació de riquesa, sempre que no sigui a costa de la dignitat de les persones ni de la sostenibilitat del medi.

13.2. Impulsar, alhora, el cooperativisme, el mutualisme i les formes emergents de l’economia col·laborativa, i també totes aquelles tendències que permeten albirar una major sensibilitat empresarial envers el bé comú, la responsabilitat social corporativa i la conciliació de la vida laboral i professional amb la personal i familiar.

13.3. Reforçar la responsabilitat fiscal de tothom, perquè pertoca a tothom l’esforç per sostenir el país benestant i avançat que volem i les estructures d’Estat que el faran viable. En aquest punt, i de la mateixa manera que donem suport a una fiscalitat progressiva i verda, propugnem una lluita sense quarter contra el frau fiscal i l’economia submergida, pel seu caràcter marcadament insolidari amb la col·lectivitat.

13.4. Apostar per l’economia local, circular, eco-conscient, que estimuli el consum de proximitat, de productes km 0, i que no només ens permeti combatre la xacra del despoblament de moltes comarques, sinó també reequilibrar el país. Una de les eines per aconseguir-ho ha de ser el desplegament de la connectivitat d’altes prestacions a tots els municipis de Catalunya.

13.5 La dinamització econòmica i empresarial del –i des del– món local ha de tenir, com a fites, la reactivació de la pagesia, perquè així es conservarà un territori viu; el suport al sector pesquer; i un esforç reindustrialitzador que permeti disposar d’una indústria puntera i neta.

13.6. Centrar-nos en el respecte a la natura, des d’una sensibilitat extrema amb el medi natural i els seus recursos. Entenem la fraternitat entesa també en relació amb l’entorn natural, que tenim el deure de transmetre a les generacions futures. Fomentar la fraternitat mediambiental és una necessitat urgent en un context de forta degradació ambiental i de manifestacions clares del canvi climàtic global.
El terme “humà” està vinculat a la terra; i és responsabilitat de la humanitat garantir i llegar un entorn sostenible. Cal actuar èticament davant la degradació de l’entorn i mantenir unes condicions ambientals tals que siguin compatibles amb la qualitat de la vida. La salut de la humanitat i la qualitat ambiental són dos principis indestriables sota els quals cal avaluar tota activitat humana.
Això ens fa rebutjar el creixement a qualsevol preu: només entenem un creixement que sigui sostenible, basat en l’economia del coneixement com a motor de desenvolupament de la seva indústria. En aquesta línia, Catalunya ha d’estar al capdavant d’Europa fent el salt a la revolució del coneixement, amb un nou model productiu basat en educació, recerca i treball en xarxa.

13.7 La gestió dels recursos naturals, de l’aigua i de l’energia s’han d’abordar des d’aquesta perspectiva sostenible, que inclou també una bona educació mediambiental per afavorir el consum responsable i donar les eines a tothom per tal de que tots formem part d’aquesta cadena de fraternitat mediambiental.

13.8. Apostar per un país respectuós amb els drets dels animals, drets en els que Catalunya ha estat capdavantera. Perseguir i erradicar els maltractaments i abandonament d´animals de companyia, enfortint les campanyes d´educació a la ciutadania i als agents de seguretat encarregats d´aquests delictes. Dissenyar campanyes d´evacuació en cas de catàstrofes o accidents en les quals es vegin implicats animals. Les explotacions ramaderes hauran de respectar els drets dels animals i els escorxadors procuraran establir protocols d´acord amb les disposicions de la Unió Europea sobre benestar animal. A la República Catalana no hi caben activitats en les quals l´espectacle sigui el sofriment d´animals. Es promouran les investigacions “cruelty free” i les auditories de benestar animal en els ajuts públics.

14. Fomentar la fraternitat, en tots els nivells de la vida quotidiana, implica també viure i conviure fraternalment. Caldrà ser molt incisius en la promoció de la convivència, el respecte i l’harmonia social, gestionant positivament la diversitat (ideològica, religiosa, etc.); garantint arreu espais segurs i lliures per a tothom, perquè tothom es pugui desenvolupar sense por, i fent que les polítiques educatives ho impregnin tot, des de la certesa que una ciutadania ben formada i informada esdevé el millor antídot contra el fanatisme i la intolerància. Per això, plantegem:

14.1. Afavorir la integració de cultures, el diàleg i la pluralitat d’expressions, de creences, sentiments i vivències, sempre dintre del respecte als drets i llibertats i als valors de dignitat i igualtat entre les persones, en una societat que volem oberta i creativa, però que no renunciï a la seva identitat, de la seva tradició i de la seva cultura, que ens han llegat les generacions anteriors. I és que ens pertoca a totes i totes definir, construir i acolorir el nostre futur col·lectiu, però no podem ni devem reinventar ni negar el nostre passat, que ens condiciona i ens identifica.

14.2. Fer que la República Catalana sigui un exemple de laïcitat positiva, que respecti i promogui la llibertat religiosa i de consciència, i també el paper social que desenvolupen totes les confessions religioses, incentivant aquelles propostes de diàleg i d’harmonia interreligiosa que permetin avançar en la convivència i desactivin prejudicis.

14.3. La llengua catalana (i l’occità a la Vall d’Aran) ha de ser llengua preferent d’ús social al nostre país i l’eina d’inclusió a la societat catalana. La República Catalana vetllarà decididament perquè l’administració pública, les empreses, els mitjans de comunicació i les institucions educatives siguin un motor per generar nous parlants i perquè no s’abandoni la transmissió de la llengua.

14.4. Garantir la formació, l’educació innovadora i de qualitat a tots els nivells, i a totes les edats, i l’accés a la cultura, des de l’aposta per la centralitat del coneixement i de l’enriquiment intel·lectual de les persones, a fi de garantir als ciutadans les eines necessàries per al desenvolupament del seu projecte vital, la correcta inserció social i professional i la capacitat d’adaptació als reptes de futur. Això ha de traduir-se, en els pressupostos de la Catalunya republicana, en un increment clar i sostingut dels recursos esmerçats en l’educació pública, i també en una adequació dels concerts educatius; en el foment de la implicació de les famílies en la comunitat educativa; i en l’aposta per unes ciutats i unes viles educadores, i uns pobles educadors, fent que totes les polítiques urbanes estiguin impregnades d’aquesta prioritat per l’accés a l’educació, la qualitat educativa i la transmissió de valors i de coneixements.

14.5. Difondre els valors republicans en les escoles, com a entorns privilegiats de difusió i d’arrelament de la cultura del respecte i de la tolerància zero davant fòbies socials i davant el discurs de l’odi.

14.6. Impulsar la xarxa de centres cívics i d’espais de ciutadania, de titularitat pública o pertanyents a la rica i diversa societat civil organitzada, com a pols de foment de la cultura i de la ciutadania implicada i creativa.

14.7. Implementar polítiques que, més enllà de combatre el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia, contemplin, amb normalitat, les persones LGTBIQ+, que respectin les identitats de gènere i que vehiculin les propostes que, provinents del feminisme i d’una nova masculinitat, permetin avançar en unes relacions més igualitàries entre les persones, perquè es fonamentin en el respecte escrupolós del dret que tenim, com a persones lliures que som, a autodeterminar-nos i a desenvolupar la nostra personalitat.

15. La fraternitat reclama, també, altres apostes de país. En aquest sentit, considerem que seria enormement positiu:

15.1 Apostar pel diàleg i impulsar el consens, quan aquest sigui possible, a l’hora de decidir les polítiques comunitàries, perquè és la manera òptima d’integrar-hi les minories. En aquest sentit, plantegem la política i les relacions socials i econòmiques des de la proximitat, la complicitat i l’empatia, en termes col·laboratius, fonamentades en l’esperança i imbuïdes de la lògica win-win, i no pas en termes de lluita, d’odi de classe i de suma zero.

15.2. Redefinir els plantejaments de la política de seguretat ciutadana, tot primant efectivament, i més enllà de afirmacions retòriques, la defensa i la protecció dels drets fonamentals per damunt dels aspectes repressius. En aquest sentit, la policia republicana de la Catalunya independent serà impecable davant la ciutadania, implacable davant el delicte.

16. Som el país de la Pau i Treva, ho tenim ben gravat en la nostra idiosincràsia nacional. En el moment històric que ens ha tocat viure, constituir la República Catalana ens permetrà destriar-ne els fonaments. I, essent lleials als principis de la Pau i Treva, podrem crear una societat pacífica, oberta, hospitalària, dialogant, solidària amb les causes justes, profundament europea, que cregui en la mediació, en la justícia de pau, en un tarannà garantista pel que fa a les relacions comunitàries; una societat que, d’altra banda, sigui culta, sensible, empàtica. Això es concreta en:

16.1. Enfortir la pau a casa i al món, fent que la cultura de la pau, que es fonamenta en l’educació en valors, en el respecte dels drets humans i en la justícia, ho impregni tot. Aquesta opció de pau comporta que la política militar de la República Catalana tingui un caire preventiu i essencialment defensiu.

16.2. Bastir la Catalunya-refugi, amb una política migratòria alhora generosa i responsable, que respongui les demandes individuals d’entrada al nostre país i les de reagrupament familiar amb una oferta de compromís d’integració, mitjançant la conformació de projectes vitals autoexigents i tutelats.

16.3. Implicar-nos, com a societat i amb les eines d’un Estat, en les qüestions internacionals, conscients dels reptes globals que ens plantegen, amb gravetat i urgència, la situació de la democràcia i dels drets humans, personals i col·lectius, i el profund deteriorament mediambiental. En aquest sentit, hem d’optar obertament per un humanisme cosmopolita, que ens faci activistes en missions de pau i en la cooperació al desenvolupament social, econòmic i democràtic arreu del Món, amb una especial cura dels reptes ecològics globals, per contribuir a l’assoliment dels objectius plantejats per l’Agenda 2030.

16.4. Ser abanderats dels valors democràtics i de drets humans que fonamenten el veritable projecte europeu, i contribuir positivament a enfortir la integració continental sota aquestes premisses, bo i superant els egoismes tradicionals dels Estats, els quals han traït l’essència de l’ideal europeu en primar l’agenda econòmica sobre la ciutadana i la democràtica. La República Catalana ha de liderar el ressorgiment de l’Europa dels pobles, que revitalitzi internament les nostres societats i que faci recuperar el prestigi, la iniciativa i la influència del nostre Continent en el Món i tenyeixi la globalització de valors més sostenibles, justos i avançats.

16.5. Reforçar la figura de l’ombudsman, des del Síndic de Greuges fins a la generalització dels síndics locals, com a institucions molt útils per a la defensa de les persones envers les administracions publiques.

16.6. Apostar per la mediació i la resolució extrajudicial dels conflictes, posant a l’abast de tota la població professionals ben formats i formades en la matèria, i també infraestructures dissenyades per tal d’oferir espais per a la reconciliació i/o la reparació.

16.7. Ser referents en la creació i en el manteniment d’un sistema de justícia de pau de qualitat, amb jutgesses i jutges de pau que rebin suport i formació, des del convenciment que, així, es millora radicalment la convivència als pobles i als barris de les ciutats, en entomar els conflictes veïnals des de la proximitat.

16.8. Vetllar per l’accés universal a la cultura -en totes les seves expressions-, a la pràctica esportiva i al lleure, i també promoure el conreu de les humanitats i de la creativitat artística.

17. La fraternitat no defuig, sinó que fomenta, les relacions horitzontals -no jeràrquiques-, les capacitats d’autoorganització en el si de la comunitat i la implicació cívica en els afers socials. A més, ens porta a no negligir el potencial del diàleg fecund públic-privat. Per això, resulta convenient:

17.1. Fomentar la iniciativa privada i promoure el conreu del talent, amb el sosteniment d’un sistema ambiciós de beques públiques i de mecenatge, i amb el suport als qui tenen dificultats per seguir el ritme de la societat.

17.2. Promoure la comunitarització de la res pública, des de la convicció que totes i tots som i farem l’Estat en la mesura que ens hi impliquem, que el sentim ben nostre, com sentim ben nostres un territori i una gent. Tot això es plasma, per exemple, en l’impuls de la militància cívica en la defensa territorial, del medi natural i de l’entorn urbà, mitjançant el foment del voluntariat en aquests àmbits (el ‘sometent verd’), per tal de reforçar els serveis de protecció civil i dels cossos de bombers i d’agents rurals, sobretot davant situacions de catàstrofe i d’emergència.

17.3. Ser militants per allò públic i potenciar-ne el pes, quantitatiu i qualitatiu, en l’esdevenir social, sense ofegar el sector privat. Necessitem serveis públics ben dotats i ben gestionats, sobretot en aquells sectors estratègics. Ens cal un Estat potent, eficient i adient a les necessitats del país, certament, però també ens cal una mirada als serveis públics enfocada des del punt de vista de la qualitat del servei, més que de la titularitat de qui els gestiona.

17.4. Vetllar perquè les millores de qualitat i d’eficiència en els serveis no descansin sobre l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors públics; i alhora perquè aquestes condicions laborals tampoc no siguin alienes al mercat laboral dels treballadors que, amb els seus impostos, els sostenen.

17.5. Respectar el principi de subsidiarietat i, en conseqüència, vetllar perquè el que es pugui resoldre a prop del problema no es resolgui més lluny.

17.6. Estimular el treball en equip, l’ajuda mútua i les sinergies cíviques, i també donar cobertura i projecció al tercer sector social, tan rellevant a Catalunya.

18. Tenim, d’altra banda, prou tradició constitucional perquè puguem bastir ara una democràcia veritablement avançada a Catalunya, que promogui la participació, el debat programàtic fecund i un veritable retiment de comptes, i que instal·li una cultura de la integritat. Entenem, en aquest sentit, que hem de:

18.1. Consolidar una democràcia feta des de la base, insistint en els aspectes col·laboratius i en la implicació de tothom, i també acostant la política i els centres de poder a les ciutadanes i als ciutadans, degudament empoderats, i volgudament actius. Per això, cal corregir les deficiències del marc actual, tot perfeccionant els mecanismes de la democràcia representativa –i, singularment, el sistema electoral–, establint districtes electorals que permetin una relació més directa entre el càrrec electe i el cos electoral i instaurant les llistes obertes allà on sigui possible, i també les eleccions primàries, amb l’objecte d’impulsar la meritocràcia i de treure pes i poder als aparells de partit i, de retruc, als lobbies polítics i financers que hi tenen incidència i operen en l’opacitat. Complementàriament, cal helvetitzar la nostra democràcia, expandint-hi els elements de democràcia directa, amb la proliferació de referèndums d’abast nacional, regional i municipal (a tal efecte, es podria habilitar el 9-N com a dia nacional de consulta ciutadana), el recurs quotidià a la democràcia electrònica (superant la clivella d’accés existent entre les persones nadiues digitals i les generacions més grans) i l’impuls de pressupostos participatius. Es tracta de fer realitat la convicció que, com a ciutadans i persones, cal que puguem exercir el dret a decidir sobre molts més aspectes de la vida pública: ras i curt, cal votar més i millor.

18.2. Establir una autèntica separació de poders, amb la configuració d’un poder judicial independent, no polititzat i objecte d’una supervisió efectiva, amb mecanismes democràtics de control de l’Administració de justícia, per tal d’acabar amb la impunitat dels jutges i magistrats que siguin prevaricadors.

18.3 Refundar la funció pública, per tal de disposar d’una Administració pública amb talent, on es valori el mèrit, formada per servidores i servidors públics seleccionats, reconeguts, valorats i remunerats en funció dels seus coneixements, competència, implicació, responsabilitat i empatia. Una Administració que no toleri la corrupció portes endins i que tingui recursos per combatre la corrupció portes enfora.

18.4.Tot això aixecarà el llistó moral del país, en la mesura que ajudarà a consolidar l’honestedat en la vida pública i privada. I no resulta superflu constatar fins a quin punt ens convé construir una societat formada per persones cíviques i estrictes en la seva responsabilitat fiscal i amb una tolerància nul·la al frau; per ciutadans i ciutadanes responsables en l’ús dels serveis públics. A més, el nou Estat català i el seu sector públic estaran al servei d’un país de tothom, on ningú no estarà per sobre de la Llei: ni persones concretes, ni grans empreses, ni lobbies nacionals o estrangers.

18.5. Aprofundir les polítiques endegades en l’àmbit de la transparència, de la compliance, del Govern obert i de la garantia del dret que tenim a una bona administració.

18.6. Contribuir a fer un país basat en l’estricte compliment dels deures amb la societat, deures que tenim com a ciutadanes i ciutadans compromesos en la construcció de la comunitat, a títol individual, i també des de l’activisme i la iniciativa social. Això comporta autoexigir-nos i exigir, alhora, una conducta moralment digna dels dirigents polítics, que no són únicament gestors, sinó també dipositaris de la confiança dels ciutadans, perquè només així restaurarem els vincles de confiança política i els reforçarem perquè no es tornin a malmetre mai més.

18.7. Vetllar pel finançament transparent i suficient dels partits polítics, amb una limitació de la seva capacitat d’endeutament amb crèdits bancaris; establir la limitació temporal de mandats dels càrrecs electes i erradicar les portes giratòries.

18.8. Garantir uns mitjans de comunicació públics plurals i de qualitat, que formin i informin des del respecte dels valors republicans, perquè només amb ciutadanes i ciutadans formats i informats, i per això lliures i exigents, farem una República de qualitat, amb una democràcia avançada.

Som la gent del Sí, per una República del Sí

19. DEMÒCRATES DE CATALUNYA pot incidir -i molt- en la línia de restituir la política al lloc del qual mai no s’hauria hagut de sostreure: fent-hi molta pedagogia i oxigenant el sistema polític català. Per tarannà, per vocació i per ideologia, ens motiva construir, avançar, cooperar: treballar colze a colze amb els d’altres, buscant els punts d’entesa, i consensuar posicions que ens facin més forts col·lectivament, afavorint pactes que ens permetin avançar com a poble. Perquè ens sabem i ens volem allunyades i allunyats del sectarisme empobridor i excloent, no entenem la nostra ideologia o els nostres posicionaments programàtics com a dics de contenció o murs insuperables que ens separen dels altres actors polítics i socials, sinó com l’aportació que fem per tal d’enriquir el debat social i polític i trobar les solucions més participades que ens permetin fer front als reptes de present i de futur i, com a prioritat actual, posar els fonaments constitucionals de la Catalunya independent.

20. Som, en definitiva, gent del Sí i, per això, no pot sobtar que, coherentment, vulguem construir la República del Sí, integradora, radicalment democràtica, avançada, que doni respostes a les inquietuds i esperances de Catalunya i la seva societat, una República del Sí que, amb l’aportació de totes i tots, també de DEMÒCRATES DE CATALUNYA, necessàriament haurà de propiciar un país viable, just, obert i, sobretot, fratern.